QUÈ ÉS LA CELIAQUIA?
La malaltia celíaca es defineix en l'actualitat com una afecció multisistèmica, de tipus autoimmune desencadenada pel consum de gluten i prolamines relacionades, que apareix a individus amb predisposició genètica (principalment HLA DQ2 i DQ8).
Es a dir, és una malaltia autoimmune crònica amb desordre sistèmic que danya les vellositats de l’intestí prim i es pot manifestar amb una combinació variable de símptomes intestinals i extraintestinals associats al consum d'aliments amb gluten.
La MC pot provocant la manca d'absorció dels nutrients, vitamines, minerals, etc. Com altres símptomes i malalties associades.
Afecta entre l'1% i el 3% de la població, es pot presentar a qualsevol edat i és més freqüent en les dones que en els homes.
La celiaquia NO afecta únicament l'aparell digestiu, sinó que qualsevol funció de l'organisme es pot veure afectada. És habitual que hi hagi problemes reumatològics, endocrins, neurològics, psiquiàtrics, dermatològics o reproductius, que poden arribar a ser més freqüents que els símptomes purament intestinals.
Quan el gluten present als aliments arribar a l'intestí prim, desencadena una reacció inflamatòria i autoimmune que fa malbé la paret intestinal arribant a destruir les vellositats intestinals, i que pot tenir conseqüències més enllà de l'intestí. Per tant, la MC no ha de ser considerada una intolerància, ja que les intoleràncies alimentàries no tenen una base immunològica. La intolerància al gluten com a tal NO existeix.
INCIDÈNCIA DE LA MALALTIA CELÍACA
En els últims 25 anys la incidència de la MC s'ha multiplicat per cinc. En l'actualitat la incidència en Europa és de l'1%, algunes fonts parlen inclús del 3%.
Segons FACE el 75% dels celíacs estan encara sense diagnosticar.
MANIFESTACIONS CLÍNIQUES:
La malaltia celíaca es pot manifestar en qualsevol moment de la vida.
Els símpotomes digestius són els més coneguts però, no són els únics. De fet, la majoria dels casos són asimptomàtics o no presenten la forma clàssica. La simptomatologia de la celiaquia és molt variada i varia segons l'edat i la persona.
- MANIFESTACIONS CLÍNIQUES DURANT LA INFÀNCIA:
Els símtomes digestius són els més freqüents en aquesta etapa però, no els únics.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
- Anèmia ferropènicaAftes bucals.
|
|
|
|
|
- MANIFESTACIONS CLÍNIQUES DURANT L'EDAT ADULTA:
Per norma general solen ser molt difuses i poden confondre's amb altres patologies.
- Digestions pesades i inflamació.
|
- Menstruacions irregulars i menopausia precoç.
|
- Diarrees i restrenyiment.
|
- Transtorns neurològics: migranyes, ataxia.
|
|
|
|
- Alteracions cutànies: Psoriasi, dermatitis, cabells i ungles fràgils.
|
|
- Aborts de repetició i infertilitat.
|
|
DIAGNÒSTIC DE LA MALALTIA CELÍACA
Proves serològiques: A partir d'una analítica de sang, es realitza un estudi que permet comprovar la presència dels anticossos relacionats amb la malaltia celíaca. S'ha de tenir en compte que no tots els celíacs crean anticossos.
Proves histològiques: La característica principal de la MC és la lesió que provoca al duodè. Per comprovar si existeien o no aquestes lesions, es realitza una gastroscòpia. De moment és una prova imprescindible en la majoria dels casos.
Proves genètiques: A partir d'una mostra de sang o de saliva es fa un estudi prer comprobar si te alguna de les variants de risc: HLA-DQ2 i HLA-DQ8.
PRINCIPALS GRUPS DE RISC
La celiaquia té una base autoimmune i per tant està relacionada amb altres malalties també de caràcter autoimmune. A més, com que, requereix predisposició genètica per desenvolupar-se, els familiars de primer grau d'un celíac també poden compartir aquesta base genètica i són de fet el principal grup de risc de malaltia celíaca.
- Entre un 10 i un 20% dels familiars de primer grau d'un celíac, també tenen predisposició genètica per desenvolupar la celiaquia, independentment que després la desenvolupin o no (encara que sempre tenen més probabilitats).
Existeixen una gran quantitat de malalties de caràcter autoimmune els pacients de les quals haurien de ser analitzats. Les principals són: diabetis tipus I, Dèficit selectiu de IgA, tiroïditis i les síndromes cromosòmiques: Síndrome de Down, de Turner i de Williams.
TRANSTORNS RELACIONATS AMB EL GLUTEN:
El 44,6% de la població pateix o coneix algú que pateix algun tipus de transtorn relacionat amb el gluten.
Cada vegada són més freqüents els transtorns relacionats amb el gluten i el seu impacte va en augment. Si bé és cert que el més conegut és la celiaquia, no és l'únic. Podem classificar-los segons el mecanisme de reacció. El tractament per tots és una DIETA ESTRICTA SENSE GLUTEN DURANT TOTA LA VIDA.
SENSIBILITAT AL GLUTENT NO CELÍACA
La sensibilitat al gluten no celíaca és un concepte controvertit que va ser descrit per primera vegada a finals de la dècada del 1970 però que ha començat a ser reconeguda i s'està estudiant de manera intensiva des del 2011.
Molts cops s’empra de denominació intolerància al gluten en aquest cas, tot i que, com ja hem dit, aquesta menció no és vàlida.
Encara no se sap si el gluten és el causant d'aquesta malaltia i s'investiga si altres components del blat, o dels cereals en general, podrien estar implicats, amb la participació del gluten o sense.
Les úniques certeses sobre aquesta "nova" patologia són:
- El pacient té els símptomes digestius i/o extradigestius característics de la malaltia celíaca.
- El pacient no és celíac.
- El pacient no és al·lèrgic al gluten/blat.
- Han de servir una dieta sense gluten ni traces, iguals que els celíacs.
- El pacient millora quan fa dieta sense gluten.
- El pacient empitjora quan consumeix aliments amb gluten.
- S’ estima que fins a un 13 % de la població presenta SGNC.
AL·LERGIA AL GLUTEN
Les al·lèrgies són reaccions immunològiques adverses que es desencadenen de manera molt ràpida (en qüestió de minuts, com a molt hores) a partir del contacte amb la substància davant la qual s'ha produït sensibilització, que és la que anomenem al·lergen i que en condicions normals no és perjudicial per a l'organisme ni per a la salut. Aquestes al·lèrgies provoquen habitualment l'elevació en sang d'immunoglobulines específiques de l'al·lergen. Determinats components del blat, entre ells el gluten, poden desencadenar diferents reaccions al·lèrgiques segons la via de sensibilització (pell, vies respiratòries, o vies digestives).
TRACTAMENT DE LA MALALTIA CELÍACA
Actualment l'únic tractament per a la MC és la dieta sense gluten, estricta i durant tota la vida. D'aquesta forma s'aconsegueix la recuperació total de les lesions del budell i una normalització tnt clínica com funcional.
Està demostrat que la ingesta de petites quantitats de gluten de forma continuada pot causar transtorns importants pel que fa l'absorció de nutrients i malalties greus com el limfoma intestinal.
Seguir una dieta lliure de gluten significa eliminar els cereals amb gluten: blat, ordi, sègol, civada* i els seus derivats. Cal eliminar també tots els aliments processats que continguin gluten com a ingredient, com a aditiu, com a aromes o que continguin traces. A més, haurem de tenir en compte la contaminació creuada.
És aconsellable que els nous diagnosticats s'adrecin a l'associació de celiacs que tinguin més a prop i busquin un dietista-nutricionista per ajudar-los a seguir una dieta lliure de gluten i saludable.
*La civada es podra pendre sempre que estigui etiquetada "sense gluten" i sota supervició de l'especialista.
Segons els RE 828/2014 la declaració "sense gluten" ha de fer referencia a productes (tant envasats com no) que poden garantir menys de 20 ppm.
