Què és la celiaquia?

Malaltia celíaca

 
QUÈ ÉS LA CELIAQUÍA?
   
La malaltia celíaca (MC) es defineix en l'actualitat com una afecció: multisistèmica, de tipus autoimmune desencadenada pel consum de gluten i prolamines relacionades, que apareix a individus amb predisposició genètica (principalment HLA DQ2 i DQ8).
 

 

INCIDÈNCIA DE LA MALALTIA CELÍACA
 
En els últims 25 anys la incidència de la MC s'ha multiplicat per cinc. En l'actualitat la incidència en Europa és de l'1%, algunes fonts parlen inclús del 3%.


 
 














​Segons FACE el 75% dels celíacs estan encara sense diagnosticar.
 


MANIFESTACIONS CLÍNIQUES:


Els símpotomes digestius són els més coneguts però, no són els únics. De fet, la majoria dels casos són asimptomàrics o no presenten la forma clàssica. La simptomatologia de la celiaquia és molt variada i varia segons l'edat.

 
- MANIFESTACIONS CLÍNIQUES DURANT LA INFÀNCIA:

Els símtomes digestius són els més freqüents en aquesta etapa però, no els únics.
 
 
  • Distensió abdominal.
  • Dèficit de calci.
  • Diarrea.
  • Dèficit de vitamina B12.
  • Estancament ponderal.
  • Aftes Bucals.
  • Anèmia ferropènicaAftes bucals.
  • Irritabilitat.
  • Aftes bucals.
  • Hiperactivita.


 
- MANIFESTACIONS CLÍNIQUES DURANT L'EDAT ADULTA:

Per norma general solen ser molt difuses i poden confondre's amb altres patologies.
 
  • Digestions pesades i inflamació.
  • Menstruacions irregulars i menopausia precoç.
  • Diarrees i restrenyiment.
  • Transtorns neurològics: migranyes, ataxia.
  • Anèmia ferropènica.
  • Osteoporosis
  • Alteracions cutànies: Psoriasi, dermatitis, cabells i ungles fràgils.
  • Fribomalgia
  • Aborts de repetició i infertilitat.
 
 


DIAGNÒSTIC DE LA MALALTIA CELÍACA
 
Proves serològiques: A partir d'una analítica de sang, es realitza un estudi que permet comprovar la presència dels anticossos relacionats amb la malaltia celíaca. S'ha de tenir en compte que no tots els celíacs crean anticossos.

Proves histològiques: La característica principal de la MC és la lesió que provoca al duodè. Per comprovar si existeien o no aquestes lesions, es realitza una gastroscòpia. De moment és una prova imprescindible en la majoria dels casos. 

Proves genètiques: A partir d'una mostra de sang o de saliva es fa un estudi prer comprobar si te alguna de les variants de risc: HLA-DQ2 i HLA-DQ8.


 

PRINCIPALS GRUPS DE RISC

 
La celiaquia té una  base autoimmune i per tant està relacionada amb  altres malalties també de caràcter autoimmune. A més, com que, requereix predisposició genètica per desenvolupar-se, els familiars  de  primer grau  d'un  celíac  també poden compartir aquesta base genètica i són de fet el principal grup de risc de malaltia celíaca.

  
  • Entre un  10 i un  20%  dels  familiars de  primer grau d'un  celíac,  també tenen predisposició  genètica  per  desenvolupar  la  celiaquia,  independentment  que després la desenvolupin o no (encara que sempre tenen més probabilitats).

  
Existeixen una  gran quantitat de malalties de caràcter autoimmune els pacients de les quals haurien de ser analitzats. Les principals són: diabetis tipus I, Dèficit selectiu de IgA, tiroïditis i les síndromes cromosòmiques: Síndrome de Down, de Turner i de Williams.


 

TRANSTORNS RELACIONATS AMB EL GLUTEN:

El 44,6% de la població pateix o coneix algú que pateix algun tipus de transtorn relacionat amb el gluten.

Cada vegada són més freqüents els transtorns relacionats amb el gluten i el seu impacte va en augment. Si bé és cert que el més conegut és la celiaquia, no és l'únic. Podem classificar-los segons el mecanisme de reacció. El tractament per tots és una DIETA ESTRICTA SENSE GLUTEN DURANT TOTA LA VIDA. 



















 


TRACTAMENT DE LA MALALTIA CELÍACA

 

Actualment l'únic tractament per a la MC és la dieta sense gluten, estricta i durant tota la vida. D'aquesta forma s'aconsegueix la recuperació total de les lesions del budell i una normalització tnt clínica com funcional.

Està demostrat que la ingesta de petites quantitats de gluten de forma continuada pot causar transtorns importants pel que fa l'absorció de nutrients i malalties greus com el limfoma intestinal.

Seguir una dieta lliure de gluten significa eliminar els cereals amb gluten: blat, ordi, sègol, civada* i els seus derivats. Cal eliminar també tots els aliments processats que continguin gluten com a ingredient, com a aditiu, com a aromes o que continguin traces. A més, haurem de tenir en compte la contaminació creuada.

És aconsellable que els nous diagnosticats s'adrecin a l'associació de celiacs que tinguin més a prop i busquin un dietista-nutricionista per ajudar-los a seguir una dieta lliure de gluten i saludable.

*La civada es podra pendre sempre que estigui etiquetada "sense gluten" i sota supervició de l'especialista.

 

Segons  els  RE 828/2014  la  declaració "sense  gluten"  ha  de  fer referencia a productes (tant envasats com no) que  poden garantir menys de 20 ppm.
 



 

 

Afectació Multisistèmica
La MC pot afectar a qualsevol funció de l’organisme. Provocant així un gran ventall de manifestacions clíniques. Aquestes poden ser tant digestives com extradigestives, sent aquestes últimes molt més frequents, sobretot en adults.

De tipus autoimune
Quan es pateix una malaltia autoimmune, el sistema immunologic ataca les cel·lules sanes del nostre propi cos.
En el cas de la MC, el sistema immunoloògic dels celíacs confon el gluten amb un enemic (un antigen) i actua defenstant-se d’aquest. Povoca una reacció inflamatòria al budell prim produint lesions a les vellositats intestinals.

Predisposició genètica
La celiaquia es dóna en individus amb predisposició genètica. Això significa que per patir la MC has de tenir almenys una de les mutacions genètiques de risc: les variant més frequents són: HLA-DQ2 I HLA-DQ8.
L’absència de les variants de risc descarten la celiaquia en un 90%. És a dir, les persones que no tenen aquestes mutacions tenen una probabilitat gairebé nul·la de patir la MC. Les variants HLA-DQ2 I HLA-DQ8, són factors necessaris però no suficients per desenvolupar la MC.